El nostre objectiu es la defensa de les terreres de Vacamorta. Portem des de l'any 2000 lluitant amb tots els mitjans legals que tenim a l'abast contra la imposició d'un abocador de residus industrials contaminants a les terreres. Estem legalitzats i formem part del C.E.P.A.(Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius).

L'Abocador de Vacamorta es troba a menys de 400 metres del veïnat de Puigventós, a menys de 800 metres del poble de Cruïlles i a menys d'un quilòmetre de la Bisbal.

• Amb l’excusa d'omplir els forats fets per les extraccions d’argiles, l’any 1985, la Generalitat i el Consorci de la Costa Brava van proposar instal·lar un macroabocador a les terreres de Vacamorta, però la mateixa Generalitat ho va desestimar ja que va haver-hi una forta oposició popular i un estudi geològic alertava del perill de contaminació de les aigües subterrànies. El 1986 van voler intentar-ho de nou, sense èxit.

• El 1999 Urbanisme aprova 2 projectes exactament en el mateix lloc: un dipòsit de terres i runes i un abocador de residus industrials; però l’alcalde de Cruïlles només informava a la població del projecte de dipòsit de runes. No va haver-hi mai cap acte públic informatiu com és obligatori. Ni el Consell Comarcal sabia que s’estava fent un abocador de residus.

• Les empreses extractives han fet un gran negoci: treballen per dos amos: les fàbriques de ceràmica, a les que venen terres i l’empresa de l’abocador, Recuperació de Pedreres, per la que han extret dos milions de metres cúbics de terres per fer forat per posar-hi residus, si bé mai han tingut permís per extreure terres.

• No es poden extreure terres a menys de 1000 m. de la població o dels camins. Totes les terres que s’han extret per fer el forat de l’abocador s’han extret sense llicència d’activitats ni d’obres. A més, Mines obliga a reblir amb terres netes, Mai amb residus fins a octubre de 2002. De 2000 a finals de 2002 no es podien abocar residus als clots.

• El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) va fer tancar l’abocador el 30 de desembre de 2002 després que la PAAC denunciés que la distància amb les zones residencials no és suficient per evitar efectes negatius ja que l’activitat de l’abocador és molesta, insalubre, nociva i perillosa i només es pot posar un abocador industrial a més de 2000 m. de la població.

• Tot i això, la Generalitat va tornar a autoritzar l’abocador dient que la “nova llei” (IIAA) no contemplava les distàncies. Però tampoc va posar cap mesura correctora excepcional o extrema, per la qual cosa l’abocador funciona amb les mateixes condicions i, per tant, no ha deixat d'estar dins del reglament d'activitats molestes, nocives, insalubres i perilloses.

• El Tribunal Suprem d'Espanya ha declarat que les comunitats autònomes no poden deixar sense efecte el reglament d'activitats molestes i, en concret, la norma sobre la distància mínima de 2000 m. perquè la Constitució diu que les comunitats autònomes només poden establir normes adiccionals de protecció i que mai una norma autonòmica pot protegir menys que una llei estatal.

• Per tant, la PAAC ha posat un altre contenciós al TSJC en contra de l'autorització.

• L’abocador de Vacamorta està en una zona humida i les zones humides estan protegides per llei. Les terreres de Vacamorta són una zona humida –on hi ha , o hi havia- basses, fauna i flora. La Generalitat va fer un inventari de zones humides però el terreny on hi ha l’abocador no hi està inclós. Tant el dret nacional com el dret comunitari protegeixen les masses d’aigua encara que no estiguin inventariades.

• L’abocador de Vacamorta està mal impermeabilitzat. En alguns llocs la impermeabilització és 10 vegades menor que l'autoritzada. És molt probable que els sucs dels residus es filtrin a les aigües subterrànies que estan justament a sota de l’abocador. No hi ha ni estudis d'impermeabilització dels murs i laterals de l’abocador tal com exigeix la llei.

• Les anàlisi dels sucs (lixiviats) en alguns punts mostren contaminació (2002-2004): els AOX es dupliquen (són cancerígens); Els nitrats es dupliquen; el zinc augmenta cinc vegades; el Bor augmenta 56 vegades. Tot això demostra la permeabilitat de l’abocador.

• Les pudors de l’abocador són un problema quotidià per a les persones que viuen al Puigventós, a Cruïlles i també a la Bisbal. La PAAC i els veïns del Puigventós s’han fet un tip de denunciar les males olors. Hi ha famílies que han de tancar finestres i portes en ple estiu per no poder-ho soportar.

• El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha transformat per art de màgia una distància de menys de 500 m. en una altra de més de 1.200. Com que no es poden fer extraccions a menys de 1000 m. de sòls urbans i urbanitzables s’ha procedit a sentenciar una nova manera de veure la distància que és la línia corba que fan els camins; o sigui que si donem la volta per exemple per Timbuktu (Tombuctú), podem autoritzar el que calgui.

• El 4 de desembre de 2006, es notifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la que el “fallo” diu textualment que an•nula l’autorització de l’abocador dictada per el Conseller de Medi Ambient l’abril de 2003 i que ordena: “la restauración del lugar a la situación habida con anterioridad al acto recurrido”. La qual cosa significa que l’abocador s’ha de tancar i que cal deixar el lloc tal i com era abans; o sigui que Les Terreres i amb elles les basses i amb elles totes les espècies protegides, han de tornar a existir. Significa també que les persones afectades per l’activitat de l’abocador, o sigui les persones de: Puigventós, Cruïlles, Sant Sadurní, Monells, Corçà i La Bisbal, entre altres han de poder gaudir d’un aire respirable i d’uns aqüïfers nets.
Mentre, Medi Ambient i la empresa responsable i explotadora de l’abocador estan preocupats perquè no saben què han de fer i estudien el cas per tal de recòrrer al Suprem. Però cal que el Suprem admeti el cas per poder-lo jutjar. També és possible que l’Ajuntament de Cruïlles estigui tant content i satisfet amb les benaurançes que ens dóna a tots l’abocador que s’afanyin a fer un Pla d’Urbanisme nou per intentar que s’aprovi l’abocador amb una autorització nova de trinca després de 6 anys de trista existència de l’abocador.
Seran les autoritats capaces de respectar la voluntat dels pobles als que diuen representar? Serà aquest un Estat de Dret i per tant la Sentència s’executarà? Serà Medi Ambient qui realment faci cas de la participació ciutadana que pregona a tort i a dret i exerceixi com el que diuen que són: “els ecologistes de debó”? O continuaran predicant una cosa per fer justament la contrària?.
Queda en mans dels ciutadans permetre que tot això passi, perquè un Pla d’Urbanisme, com a primer pas, s’ha d’aprovar per ple municipal. Per tant la participació activa i decidida de tots nosaltres és definitiva per tancar l’abocador i no permetre mai més una barrabassada com aquesta ni aquí ni enlloc. Mai més.